contes de la mare oca català charles perrault conte d'ahir i d'avui mentora

Els contes de la Mare Oca – Charles Perrault

Recull d’Els contes de la mare Oca de Charles Perrault traduïts per Valeri Serra Boldú i Ramon Miquel i Planas. Es van publicar en diversos fascicles, a partir del 1931, als Contes d’ahir i d’avui d’Edicions Mentora.

» Més literatura infantil i juvenil.

Ventafocs

La Ventafocs o la sabateta de vidre

Una vegada era un noble cavaller que va casar-sc per segona vegada amb una dona de lo més orgu­llos que mai s’hagi vist. Tenia aquesta dona dues filles del seu mateix gènit i en tot pastades talment a la mare.

Per la seva part tenia el marit una noia que era de tota la bondat i sempre agradosa, la qual cosa li venia de sa mare, que fou la mes santa dona d’aquest món.

Tot just van esser cciebrades les bodes que ja la maras- tra va treured seu mal gênit, i començà per no poder sofrir les bones qualitats de la noia aquesta, perquô feia semblar mes avorribles encara ses proprics filles. Va fer que s’encarregués de les feines de mes escarras; de la casa: clla’s cuidava de rentar la vai.xella i els plats, de fregar la cambra de la senyora i de les seves dugues filles; teniad jaç en una márfega dolenta dalt de toi de la casa, a les golfes, montres les germanastres ocupaven cambres ben encatifades. en les quais lii tenien Hits de moda, i miralls pera contemplar-se de cap a peus. La pobrissona solria tôt aix6 amb paciencia ! no gosava plany’s-en ai seu pare, el

que encara i’hauria renyada. perqué sa mulier el }{ovcmava enteramcni.

Quan tenia la feina enllestida anava a arreconar-se al peu de In llar i s’asscia damunt de la cendra. Io quai va fer que toihom preiigués per costum de dir-li la bruta- cendrosa ; unicament la pelita de les altres dugucs germa- nes, que no era tant dolenta com la gran, i’anomenava la Ventafocs. Mes, amb tot i aixô, la Ventafocs. amb cl seu vestii espellifat, era encara cent vegades mes hermosa que les seves germanos, les quais anaven .sempre vestidos magnilîcament.

Heus-aqui que l fili del rei va donar un ball al qual van ser convidados les persones de mes posició; les dugues se- nyoretes també hi van ser demanades. pui.x eren de les que mes liguraven d’aquell país. Ja les lenim totes cofoies i enfeinades triant-se vestits i ensajanl els pentinais que millor els cscauricn ; tot lo qual era una feina de més pera la Ventafocs, per c.sser ella la que plan.xava i emmidonava la roba de les seves germanes. No’s parlava d’altra cosa sino de com aniricn vestidos. Deia la gran :

— Jo’m posaré’l vestii de vellut vermeil amb els joiclls d’Inglaterra.

— Jo — deia la petita — no tinc mes quo les faldilles de .sempre; però, cn cambi d’això, duré l mantell iìorejat d’or i la meva diadema de brillants, quo no liuirà poc ni gaire.

Van enviar a casa de la pcntinadora perquèds arrangés ducs capellines a la darrera moda, i van emparaular rcspecialista de mes renom pera les pigues. Les germanes demanaven cn tot l’opinió de la Ventafocs, perqué no se li podia negar el bon gust que tenia. La Ventafocs les acon- scllà lo millor que va saber, i lìns va oferir-se pera penti- nar-les. Io qual fou per elles acceptât.

.Montres les pentinava. li deien les germanos:
— Ventafocs: eh que l’agradaria venir-hi al bail?

— Ai. pobra de mi! Com vos rieu de mi, perqué no m’cscauria l’anar-hi!

— I está ciar! No riuria poc tothom veient una bruta- ccndrosa al ball!

Si la Ventafocs liagués estât una altra, les hauria pentinades de gairell; cmperó, bona com era, les va deixar com unes reines. Havicn passai dos dies quasi sense menjar, de tant boges d’alegria que c.staven; més d’una dot^ena de cordons van trencar de tant apretar-se la cotilla pera fer el cos bufó, i passaven totes les horcs davant del mirall.

Va arribar Thora, per ti, i van anar-sem. La Ventafocs va seguir-les amb els ulls tot el temps que va poder, i quan les va perdre de vista va po.sar-.se a plorar. La seva padrina, que va veure-la feta una mar de plors, va preguntar-Ii qué li passava.

—Voldria… voldria…

De tant que plorava ni podía dir lo que volia; més la padrina era fada, i li va conéixer.

— T u voldrics anar al ball, no es aixó?
— Ai. sí! — va dir la Ventafocs, fent un gran sospir.
— Dones bé; seras bona minyona — va dir la padrina —

i t’hi faré anar?
Va endur-se-la a la seva cambra, ont va dir-li :
— Vés a l’hort i porta-m una carabaça.
La Ventafocs ana a cullir la més hermo.sa que va trobar

i va dur-la a la seva padrina, sense compendre gens ni gota com podría aquella carabaça fer-la anar al ball. La padrina va començar per buidar-la. no deixant més que la closca; tot seguit, amb un toe de vareta, va quedar trans­ formada la carabaça en una hermosa carroça. daurada de per tots costats. Fet aixó, ,se n’aná a veure la ratera, i va trobar que hi havien sis ratolins vius encara. Va dira la Ventafocs que obrís la trapa, i a cadaú deis ratolins que anava eixint li donava un cop de vareta i al moment se

tornava un cavall d’allô mes hermós-, amb lo quai va tenir a l’acabar un magnilk aîelatge de sis cavalls grisos d’un bel! color de ratoli clapat. 1 pensant de què n faria un cotxer va-dir la Ventafocs:

— Vaig a veurc si hi ha alguna rata en l’altra ratera, pera fer-ne si de cas un cotxer.

— Tens raó; ves-ho a veure, — contesta la padrina.
La Ventafocs va dur-li la ratera, dins la quai hi havien très rates grosses. La l•■ada va triar-nc una d’entre les 1res, la que tenia mes bigoti. i, en liavent-la tocada, la dei.xà convertida en un famós cotxer que iluiads mostatxos mes

respectables que mai s’hagin vist. Després va dir-Ii :
— Vés-ten a l’hort. i alla, darrera la regadora, hi atra­

paras sis sargantanes. Porta-me-les.
Tôt seguit que les va tenir, sa padrina va transformar­

les en servents, els quais, amb llurs llureies virolades, van pujar tots sis al darrera de la carroça, aguantant-s’hi drets coin si mai haguessin fet altre olîci sino uqucIL

La Fada va dir aleshores a la Ventafocs:
— I bé! Ja tens aquí lo que’t calía pera anar ai ball.

Qué mes esperes?
— Sí. prou! Caldrá q’ue vagi amb aquests vestits tant

fastigosos?
Aleshores sa padrina no va fer sitió tocar-la amb la

vareta, i al moment els.scus vestits van cambiar-sc en altres vestits d’or i d’argent, tots rccoberts de pedreries. Ademes, va donar-li un pareil de .sabatetes de crestall. la cosa més bufona del món.

Una vegada habillada així, puja ala carroça; empero ,sa padrina va encarregar-li sobre tot que no passés de la mitja nit, fent-li avinentquesi romanía al ball un moment més. la carroça devindria altrc cop carabaça. els cavails

ratolins, els criats sargantanes, i els bonics vestits d’dla rependrien la llur primitiva forma. Ella va promette a sa padrina que no mancaría pas d’cixir del ball abans de la

mitjü nit; i se nana lant contenta que no hi veia dc cap ull. Kl fill del rci, a qui van avisar que acabava d’entrar una t-ran princesa que ntngú coneixia, va correr a fer-i¡ la bona arribada; va donar-li la má al baixar dc la carrosa i va conduir-la a la sala ont era la reunió. Se va fcr alcs- hores un gran .siicnci; tothom va parar de dangar i els

violins van dcixarde tocar; tanta era l’atcncióque tothom posá en contemplar l’hermosura d’aquelia desconeguda. No s’oía més que una remor conlasa de; «Ah! Que her­ mosa!». I’ins el rei. veil com era, no .s’e.stava pas de mirar-la i de dir a la regina, a cau d’orella, que feia molt temps que no liavia vist una persona tant agradosa i gentil.

Totes les dames contemplaven embadalides el seu pentinat i el veslit, pera ler-scn d’iguals el dia següent. si cs que’s trobaven robes tant boniques i modistes tant

tragudes.
El till del rei va colocar-la en el Hoc de major distlncio,

i tot seguit va treure-la a bailar. Va bailar tant gracio.sa- ment, que encara feu aumentar Tadmiració de tothom. Després fou servil un rel’resc molt c.xquisit. del qual el princep no’n va tastar mica, dc tant enfeinat que estava en contemplar-la. Ella se n’aná a seure al costat de les seves

. mateixesgermanastres, a les quals feu molts compliments, donant-los una part dc les taronges i altres fruites que li havia donades el princep; lo qual va venir-los ben bé dc sorpre.sa, perqué clics estaven molt lluny de coneixer-la.

.Vientres estaven conversant, la Vcntafocs oí que toca- ven tres quarts de dotzc: tot seguit féu una gran reverencia ais concurrents i se n’ana tant prestament com li fou possible.

Tant bon punt arriba a casa, se n’aná a veure .sa padri­ na, pera remerciar-la, i al mateix temps pera dir-ii que dcsitjava molt poder tornar al ball I’endema. per haver-li cl lili del rei demanat en gran manera.

Mentre s’estava referint dctalladament a .sa padrina lo

que havia passai en el bail, les duf;ucs germanes van trucar a la porta. La Vcnlafocs ana a obrir-les:

— Com havcu tardai ! — va dir-los bo i feni badalls de són i fregant-seds ulls. i eslirani els braço.s com si talment se desvetllés ale.shores. Més la veritat era que no havia tant sois pensai en dormir desded moment que s’eren deidades.

— Si liaguessis pogul venir al bal!, — va dir-li una de ses gentianes, — no i’íii hauries pas avorrit, a fel Hi ha vingut una princesa, emperó tant hermosa que no s’ha vist mai cosa semblant. 1 per cert quens ha complimentai moit, í fins ens ha donades taronges.

La Vcntafocs no cabía en la pell de tant cofoia. Va preguntar-los el nom d’aital princesa, a lo qual li van respondre que no la coneixien; cosa que al mateix fill del reí II sabia prou de greu; tant, que donaría qualscvol cosa per saber qui era ella.

Tota somrienta. va dir-los encara la Ventafocs:

— Dones era hermosa de debó? Déu meu. que dit.\oses S ü u ! ! com podria fer-ho ¡o pera veure-ia també? S i’m deixessiu un deis voslres vestits groes de cada dial

— .\ra mateix hi pensavem !— van dir les altres — Dei- xarem a una bruta-cendrosad vestit nostre i tothom pre­ guntará si’ns hem tornades ximples!

Bé prou que se l’esperava una rcsposla .semblant la Ventafocs, i iins va alegrar-sen. puix li hauria estât ben bé un amohíno si una de les germanastres s’hagués abaixat a deixar-lid vestit.

El dia següeni les dugues germanes van tornar al hall, i la Ventafocs igualment. emperó més ben habiliada encara qued primer dia. El fill del rei va estar constam­ ment prop d’ella i no para un instant de tirar-li amorctes. La noia no s’hi irobava gens maiament. i vet-aquí que va oblidar-s e de lo que tant li havia encarregat sa padrina; de manera que sentí cauro la primera batallada de les

dotzc, quan crcia que eren ics onze tôt just. S ’alçà i fugi amb tanta lleugeresa eom si bagues estât una daioa. KI princep va seguir-la, mes no pogué pas atrapar-la; emperó. tot fugint, ella deixá caure una de les sabatetcs de vidre, quel princep va rccullir amb gran afany. La Vental’ocs arriba a casa esbufegant, sense la carroça, scnsels servenis i amb els seus vestits espellifats: no li queda de tota aquella magniliccncia sino una de les seves menudas saba- teles, la parlona de la que li havia caigut a i’anar-se n del bal!.

Kls guardians de les portes del palau van ser interro­ gáis sobre si liavien vista sortir una princesa: tots van dir que no havien vist eivir a ningú llevat d’una noicta molt mal vestida que tenia més aviat eis aires d’una pagesa que els d’una senyoreta.

Quan ses dugues germanes van tornar del bail, la Ventafocs va preguntar-los si també s’havien divertit tant, i si havien vista la matcixa hermosa dama del dia abans. Van dir-li que efectivainent, sino que havia dcsaparegul

al punt de tombar la mitja nit. amb tai apressament que havia perdul una de les seves sabateies de vidre, la cosa més bufona del món. laquai pcl fill del rei bavent estât recul! ¡da. no s’havia deixat aquest de contemplar-la en tot lo restant de! bail, .semblant talmcnt que estés molt enamorat d’aquella a qui la sabateta pertanyia.

l dcien la veritat. perqué, pocs dies després, el (til del rei t’éu 1er una crida a .só de trómpeles, dient que pendria per muller aquella al peu de la qual vindria bé la sabateta.

Van coniençar per emprovar-la a les princeses, després a les duque,ses i a lotes les dames de la Cort; empero fou per demes: van portar-la a provar a les dugues germanas- tres de la Ventafocs, les quais van fer tot lo que van poder pera arribara caiçar-.se-la, sense conseguir-ho poc ni molí. La Vental’ocs, que .s’ho eslava mirant, va dir com per riurc:

— Potser que proves jo si’m vindria a la mida.

1 les germanos van posar-se a fer gran riota d’ella i a ivergonyir-la.

Kmperô I’enviat de palan que feia la prova de la sabalcta, bavent parat esmcnt en la Ventafocs i trobant-la J’allô mes bonica, va dir que era cosa molt posada en raó, perqué tenia l’ordre de fer-ne l’ensaig a totes les noies casadores. Féu que la Ventafocs s’a.ssegués, i, acostam la ^abateta ai seu peu menudet, va veure que li entrava sense esforç i que li esquela que ni pintada.

Gran fou l’extranyesa de les dugues germanastres. i encara mes quan la Ventafocs va treure-s de la butxaca

1‘altra sabateta i va posar-se-la igualment.
En aqüestes arribá la seva padrina, la qual bavent

tocai amb la vareta’ls vestits de la Ventafocs, els feu tornar més magnifies encara que tots els aitres d’abans.

Aleshores les germanos van reconeixer-la com la gentil damisela que bavien vista al ball. Se dei.xaren caure ais seus peus pera demanar-lt perdó de tots els mais tractes que li bavien fet sofrir. La Ventafocs va fer-lesalçar i va dir-ios, bo i abraçant-Ies, que de tot cor les perdonava, i demanant-los que l’estimessin per sempre més.

Tot seguit fou conduida a la pre.sencia del princep, vestida com estava; aquest va trobar-la més hermosa que mai i al cap de pocs dies va casar-se amb ella.

La Ventafocs, que era tant bona com hermosa, donà allotjament en el palau a les seves dugues germanos, i les colocà poc després, casant-les amb dos grans senyors de la Cort.

L’hermosura en les noies es qualiiat preclara que no cansa mai d’admirar;

emperô hi ha una cosa més estimada encara,
que es la traça en el complaure, la ciencia d’agradar. Es lo que a la Cendrosa va ensenyar sa padrina

quan l’ajudà a vestir,

de pobra Vcnlafocs convertini-fa en regina ^cal per aqui d’eix come I’exemple deduirV

Minyones: aitai do val més que esser hermosa;
pera atraure-s un cor mogul de noble intent
tot està en fer-se amable i en mostrar-se agradosa: d’una hermosa amb mals-modos ne fuig tota la geni.

© de l’edició, Stroligut