civilitzacions laurent binet edicions de 1984 novel·la acadèmia

Civilitzacions – Laurent Binet

La mundialització al revés. Edicions de 1984 publica Civilitzacions de Laurent Binet, novel·la que ha guanyat el Gran Premi de l’Acadèmia Francesa de 2019.

Laurent Binet també és autor d’HHhH, guanyadora del Premi Goncourt, i de La setena funció del llenguatge, totes dues a Edicions de 1984. Civilitzacions ha estat traduïda per Mia Tarradas. Feu-ne un tast a Stroligut.

civilitzacions laurent binet edicions de 1984 novel·la acadèmia
2. Freydis

De la mare de Freydis no en sabem res. Però Freydis, com els seus germans, va heretar del seu pare el gust pels viatges. Així que es va embarcar al vaixell que el seu germanastre, Leif l’Afortunat, havia deixat a Thorfinn Karlsefni per tal que arribés fins a Vinland.

Van viatjar cap a l’oest. Van fer escala a Markland, més tard van arribar a Vinland i van retrobar el campament que Leif Eriksson ja hi havia fet.

La contrada els va semblar bonica i frondosa, perquè els boscos estaven a poca distància del mar, amb sorra blanca al llarg de la costa. Hi havia moltes illes i baixos

de sorra. La nit i el dia tenien una llargada més semblant, més que a Groenlàndia o a Islàndia. Però també hi havia skraelings que semblaven trols baixets. No eren unípedes com els havien explicat, però tenien la pell fosca i els agradaven les teles de color vermell. Els groenlandesos van intercanviar les que tenien per pells d’animals. Van fer comerç. Però un dia, un toro bramulador, que pertanyia a Karlsefni, es va escapar del clos i va espantar els skraelings. Llavors van atacar el campament i haurien fet fugir els homes de Karlsefni si Freydis, rabiosa de veure’ls fugir, no hagués recollit una espasa de terra per plantar-se davant dels assaltants. Es va estripar la camisa i es va colpejar el pit amb l’espasa plana tot insultant els skraelings. Estava posseïda per una fúria dement, i maleïa la covardia dels seus companys. Llavors els groenlandesos van sentir vergonya i van fer mitja volta, i els skraelings, espantats per la visió d’aquesta criatura corpulenta, fora de si, van córrer a la desbandada.

Freydis estava prenyada i tenia mal caràcter. Es va barallar amb dos germans que eren aliats seus. Com que es volia apropiar del seu vaixell, que era més gran, va ordenar al seu marit Thorvald que els matés, a ells i tots els seus homes, cosa que van fer. Freydis va matar les seves dones amb una destral.

L’hivern ja havia passat i s’acostava l’estiu. Però Freydis no gosava tornar a Groenlàndia perquè temia la còlera del seu germà Leif quan sabés que era culpable d’assassinat. No obstant, notava que ara tothom desconfiava d’ella i que ja no era benvinguda al campament. Va equipar el vaixell dels dos germans, hi va embarcar amb el seu marit, alguns homes, bestiar i cavalls. Els de la petita colònia de Vinland se sentien alleugerits que marxés. Però abans de salpar, els va dir: «Jo, Freydis Eriksdottir, juro que tornaré».

Van posar rumb al sud.

3. El sud

El knörr d’amples flancs va singlar tota la vora de la costa. Va haver-hi una tempesta i Freydis va pregar a Thor. La nau va estar a punt d’estavellar-se contra les roques dels penya-segats. A bord, els animals aterrits es llançaven tant els uns sobre els altres que els homes van estar a punt de desfer-se’n perquè tenien por que els fessin bolcar. Però al final la còlera del déu es va calmar.

El viatge va durar més del que s’havien pensat. La tripulació no trobava on abordar perquè els penya-segats eren massa alts i, quan descobrien una platja, veien skraelings amenaçadors que brandaven els arcs i els llançaven pedres. Era massa tard per fer rumb a l’est i Freydis no volia girar cua. Els homes pescaven per alimentar-se i, com que alguns van beure aigua de mar, van emmalaltir.

Enmig dels remers, entre dos bancs, un dia en què cap vent del nord els ajudava a inflar les veles, Freydis va parir un nadó mort que va voler anomenar Eric com el seu avi, i que va lliurar al mar. Finalment, van trobar una cala on atracar.

4. El país de l’Aurora

L’aigua hi era tan poc profunda que van poder arribar a peu fins a la platja de sorra. S’havien endut tot tipus de bestiar. La contrada era bonica. No van haver de preocupar-se de res més que no fos explorar-la.

Hi havia prats i boscos on els arbres eren espaiats entre ells. La caça hi era abundant. Els rius eren curulls de peixos. Freydis i els seus companys van decidir establir un campament a prop de la costa, a recer del vent. No els faltaven provisions, i així va ser que van decidir quedar-s’hi per passar-hi l’hivern, perquè intuïen que els hiverns devien ser més suaus o si més no més curts que a la seva terra natal. Els més joves havien nascut a Groen­ làndia, els altres venien d’Islàndia o de Noruega, com el pare de Freydis.

Però un dia en què s’havien endinsat més cap a l’interior van descobrir un camp cultivat. Hi havia regues de plantacions ben alineades, com si fossin espigues d’ordi groc amb uns grans cruixents i sucosos. Va ser així que van saber que no estaven sols.

Ells també van voler cultivar l’ordi cruixent, però no sabien com fer-ho.

© de l’edició, Edicions de 1984