Una tria de poemes de Nadal: nadales, rondalles, contes i paratextos que podeu llegir dalt de la cadira o asseguts —si ja no esteu en l’edat, i tot això i allò.
Hi trobareu versos de Verdaguer, Maragall, Dolors Monserdà, Joaquim Folguera, Salvat-Papasseit, Guerau de Liost, J. V. Foix, Marià Manent, Miquel Martí i Pol, Joana Raspall, Goethe, Thomas Hardy i Elizabeth Bishop.
////la poesia catalana a Stroligut
Poemes de Nadal
Jacint Verdaguer
Cançó de l’estrella
Jo us mostro el camí.
Seguiu-me, Reis nobles;
sóc per reis i pobles
l’estel del matí.
Amb roba daurada
jo enfilo en l’atzur
el camí més pur
que hi ha a l’estelada.
Ròssec de claror
vaig deixant per rastre,
tinc corona d’astre
i aroma de flor.
Tres Reis tinc darrere
i un àngel davant
i a prop de l’Infant
un cel que m’espera.
Gemadet i ros
vostre Fill, Maria,
a qui semblaria?
A qui, sinó a Vós?
Joan Maragall
Nadal ☞
Caieu, fulles; caieu, fulles,
que ja s’acosta Nadal
i el cor el vol nu i glacial…
⋮
Neix l’hivern cantant les glòries
d’una verge amb manto blau
que al sentí’s plena de gràcia
baixa els ulls, junta les mans
i es posa a adorar a Déu
en son ventre virginal…
Caieu, fulles; caieu, fulles,
que ja s’acosta Nadal.
⋮
En les nits de desembre —tan llargues!—
els pastors s’estan sols entre el vent,
contemplant la foscor de la terra…
I en el cel hi ha l’estrella d’Orient.
En les nits de desembre —tan llargues!—
entre el vent i invisibles remors,
que n’hi caben de vols d’àngel
en els sòmits dels pastors!
Van els àngels per la terra
i pel cel les resplendors.
⋮
Prova el fred de fer-se etern,
la tenebra també ho prova.
pro al cor de la nit d’hivern
se bada la Bona Nova;
i al punt de mitjanit
tot aucell ha refilat,
i tota l’herba ha florit,
i Jesús és nat.
⋮
Oh Jesús de ma infantesa!
Oh petit Nostre senyor!
Bon Jesuset de les panses i figues,
i nous i olives i mel i mató!
Que alegre es torna la nit de desembre!
Quina alegria d’infants i pastors!
Tot timbaleja, tot cascavelleja,
tot se trontolla al vaivé d’un bressol…
«Què n’hi darem an el Noi de la Mare?
Què n’hi darem que li sàpiga bo?»
⋮
Al davant del vostre altar
jo veig els fidels pregar
amb les boques rialleres,
perquè us deuen demanar
cosetes gracioses i lleugeres
com un nen les sol donar.
Com el demanar-ne esqueia
als pastors en l’establia,
que fins la Verge Maria
en mig reia!
⋮
La Verge mig reia, i la bona gent
trobaren-la bella;
mig reia la Verge, i els reis d’Orient
per la nit seguien l’estrella
que els duia a Ponent…
al Misteri.
Els núvols de Nadal ☞
Els núvols de Nadal no sé què tenen
que són manyacs: no posen
gens de malícia al cel:
pel blau puríssim dolçament s’estenen,
a la llum de la posta suaus s’encenen
i de nit deixen veure algun estel.
És una de les coses més alegres
veure entre núvols els estels brillar.
Tenebres de Nadal, no sou tenebres;
mes hi veig en vosaltres que no en el dia clar.
Ai, nit, que vas passant silenciosa,
ai, núvols blancs que pels estels passeu;
ai, llum, que no ets enlloc, misteriosa,
ai, portal de Betlem, que ets tot arreu!
Quan me vulgueu donar més alegria
parleu-me dels Nadals ennuvolats,
i em veureu com infant que somnia,
que riu a lo que veu
amb els ulls aclucats.
Dolors Monserdà
Lo prec de l’òrfena ☞
Desembre, que en fores trist,
sense Nadal per gaubança!
Sens nadaletes d’olor
per a embaumar les muntanyes!
Sens les tradicions gentils
de les nostres encontrades,
garlandeta de capolls
del roseret de la pàtria!
Capoll que s’obri al Vallès,
del mateix cel té la flaire,
per això el poble que el sap prou
conta amb gran fe a la mainada
que a mitjanit de Nadal,
quan les hortes són gebrades
i amb lo fred lluen més vius
los pics d’or de l’estelada,
la que és Regina del cel
a ses pobres llars davalla
portant-los-hi el Diví Infant
al punt que acaba de nàixer,
i allí devora l’escó
i al bell calor de les brases
ne bolca el bon Jesuset,
damunt mateix de sa falda.
Les dones, per dar com cal
a tan grans hostes posada,
lo tebi espai de la llar
guarneixen tan bé com saben:
bona pila de tions
que en facen roenta brasa,
i al lloc més arreceretat
la cadireta mitjana…
L’Assumpteta i son cosí,
dos vailets de l’encontrada
més bonicois que els anyells
que guarden la muntanya,
lo miracle sapiguent,
fa temps la tenen tramada:
no aclucaran pas los ulls
sens veure el Nin i la Mare!
I com lo senyor Rector
los ha explicat cent vegades
que la Verge escolta els nois
i tot de Jesús ho alcança,
de bon matinet li diu
lo vailet a sa companya:
—Cercàrem llenya pel bosc
per fer a la nit bona flama,
i així al punt que a bolcar el Nin
baixarà la Verge Santa,
de tots los nostres desigs
li farem presentalla—.
Mes amb tants jorns de pensar
i amb tant i tant que li manca,
lo que vol en Miqueló
no ho té ben triat encara!
I amb l’Assumpta ho vol parlar,
puix si és cert que en porten fama
de renyir per un pinyó
o per qualque flor boscana,
també ho és que pel vailet
és la noieta un oracle
des que el dol de l’orfandat
li posà baix sa teulada.
I aixís, mentre vora el foc
n’estellen tions i branques,
lo que li bull pel cervell
d’aquesta mena s’esplaia:
—Samarra nova i esclops
bé prou que en tinc bona falta!
Són tan rellargs los hiverns!…
I couen tant les glaçades!…
Però, bah!, si tot seguit
surt un sol com unes brases
i, renoi!, reca llavors
torrar-se de peus i espatlles!
No, no, li demanaré
una escopeta ben guapa,
o millor: un flabiol
per refilar a muntanya!
I ara, vaja!, digues tu,
que sembles una encisada!
Això vull i allò també,
aprofita que ara et vaga!—
Quan lo vailet ha acabat,
diu l’Assumpta entre dos llàgrimes:
—Com la Verge tot ho pot…
a mi… que em torni la mare!
Joaquim Folguera
Humilitat de Nadal ☞
En aquesta hora pia d’aquesta nit tan clara,
d’un pur i únic goig se sentiria avara
mon ànima: d’haver un bell ramat petit
perdut dins la puresa d’aquesta clara nit.
Nadal sense amor ☞
La soca de la llar crepita adolorida
i al fons de son lament hi ha un esperit humà
que diu: «On és l’amor eternement glatida
que devindria font del teu perpetuar».
És un gemec d’amor el llibre de ma vida,
mes era mon amor d’enamorar i passar.
Per ell ha devingut mon ànima fendida
i, al mig de son camí, deserta d’estimar.
D’un poc d’aquell amor jaquit em nodriria;
estelles del passat farien bon caliu;
no tinc altre consol que de record no sia.
Que s’ompli de records la llar desemparada
i acotxi llur boirina lo poc que sobreviu
d’una ànima planyent de no sentir-se amada.
Invocació de Nadal ☞
Deu-me fred i deu-me vent,
que la flama és massa pia.
Sense fred i sense vent
no sap fondre el meu lament.
Deu-me fred i deu-me vent,
que la nit és massa pura.
Sense fred i sense vent
no sap fondre el meu lament.
Deu-me fred i deu-me vent,
que l’amor és massa fina.
Sense fred i sense vent
no sap fondre el meu lament.
Guerau de Liost
Nit de Nadal ☞
La gent reposa
colgada al llit.
El llop no gosa
moure brogit.
D’un vell estable
mal ajustat
la llum eixia.
Fuig el diable.
La nit és dia.
Jesús és nat.
El bou recula
poquet a poc.
—Decanta’t, mula,
per fer-li lloc—.
Oh aavella!
Penja una estrella
de l’embigat.
Les profecies
són aquests dies.
Jesús és nat.
La neu afina
xòrrecs avall.
Canten el gall
i la gallina.
Els àngels broden
el cel d’estrelles.
Els pastors roden
amb vestits nous
perdent els bous
i les esquelles.
Sàtira XI – Babel ☞
(Només, la nit de Nadal, s’acompleix la meravella
que una forca de tió sua neules per l’aixella.)
L’alzina ☞
Quan el bosc camina
cap a la vellura,
en venir l’hivern,
serves, tu, l’alzina
de la fusta dura
i el fullatge etern.
Tos forcats impliquen
barreges de liquen
i vesc de Nadal.
Cap alè no et torba,
druïdessa orba,
metall vegetal.
L’hivern és vingut:
plovisquegen glans
de ta fortitud.
Un senglar, perdut
de la nit abans,
golafre hi acut.
Joan Salvat-Papasseit
Nadal ☞
Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca
Així el grup d’homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l’empedrat recolza
i els altres qui l’avencen tots d’adreça al mercat
Els de casa a la cuina
prop del braser que crema
amb el gas tot encès han enllestit el gall
Ara esguardo la lluna que m’apar lluna plena
i ells recullen les plomes
i ja enyoren demà
Demà posats a taula oblidarem els pobres
—i tan pobres com som—
Jesús ja serà nat
Ens mirarà un moment a l’hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar
Els tres Reis de l’Orient ☞
Mai no he sabut sencera la més bella cançó:
una pluja d’estrelles
Només l’estrella rua que
en sortir
cau al mar
un vaixell se l’emporta
amarrada a la proa
i serveix de fanal
a uns corsaris d’avui si l’ocasió fa el lladre
i un anglès qui era al Caire
just arribat a temps
per a què li merquessin
i l’estrella es fongués
enyorada
en el piltre de la seva butxaca
M’entorno al divagar:
Tres soldadets dels reis —baioneta calada
i cadascú en el ros un gallaret taronja,
qui diria que als tres els tinc d’ahir vesprada
tancats en el rebost per fer-los vida flonja.
J. V. Foix
Ho sap tothom, i és profecia
Ho sap tothom, i és profecia.
La meva mare ho va dir un dia
Quan m’acotxava amb blats lleugers;
Enllà del somni ho repetia
L’aigua dels astres mitjancers
I els vidres balbs d’una establia
Tota d’arrels, al fosc d’un prat:
A cal fuster hi ha novetat.
Els nois que ronden per les cales
Hi cullen plomes per les ales
I algues de sol, i amb veu d’albat,
Criden per l’ull de les escales
Que a cal fuster hi ha novetat.
Els qui ballaven per les sales
Surten i guaiten, des del moll,
Un estel nou que passa el coll.
El coraller ho sap pel pirata
Que amaga els tints en bucs d’escata
Quan crema l’arbre dels escrits;
Al capità d’una fragata
Li ho diu la rosa de les nits.
L’or i l’escuma d’una mata,
Clamen, somnàmbuls, pel serrat:
A cal fuster hi ha novetat.
El plor dels rics salpa pels aires,
I les rialles dels captaires
Solquen els glaços del teulat.
Un pastor ho conta als vinyataires:
A cal fuster hi ha novetat.
El roc dels cims escampa flaires,
I al Port mateix, amb roig roent,
Pinten, pallards, l’Ajuntament.
El jutge crema paperassa
Dels anys revolts, a un cap de plaça,
I el mestre d’aixa riu tot sol.
El fum dels recs ja no escridassa
I els pescadors faran un bol.
Tot és silenci al ras de raça
Quan els ho diu l’autoritat:
A cal fuster hi ha novetat.
Els de la Vall i els de Colera
Salten contents, a llur manera,
I els de la Selva s’han mudat;
Amb flors de fenc calquen a l’era:
A cal fuster hi ha novetat.
De Pau i Palau-saverdera
Porten les mels de llur cinglera
i omplen els dolls de vi moscat.
Els de Banyuls i els de Portvendres
Entren amb llanes de mars tendres
I un raig de mots de bon copsar
Pels qui, entre vents, saben comprendre’s.
Els traginers de Perpinyà,
Amb sang barrada en drap de cendres,
Clamen dels dalts del pic nevat:
A cal fuster hi ha novetat.
Res no s’acaba i tot comença.
Vénen mecànics de remença
Amb olis nous de llibertat;
Una Veu canta en recompensa:
Que a cal fuster hi ha novetat.
Des d’Alacant a la Provença
Qui mor no mor, si el son és clar
Quan neix la llum en el quintà.
La gent s’agleva en la nit dura,
Tots anuncien l’aventura,
Les Illes porten el saïm,
i els de l’Urgell, farina pura:
Qui res no té, clarors del cim.
La fe que bull no té captura
I no es fa el Pa sense el Llevat:
A cal fuster hi ha novetat.
Marià Manent
Rondalla del bou ☞
El bou pesant, veient la gent
que tantes coses oferia,
diu que volia fer un present
al dolç Infant de l’Establia.
I quan minvà una mica el fred
–que l’Infantó ja no plorava–
sortí amb pas lent, dins l’aire net,
sota la nit florida i blava.
Per donar a Déu, pobre i humil
damunt la palla gloriosa,
vol abastar algun flam gentil
de l’estelada tremolosa.
Va caminar per fondes valls
i resseguia la carena.
Sent el clarí de tots els galls,
però ja du la rica ofrena.
Saltant de goig i bruelant,
el bou baixà de la muntanya,
i s’oferia al dolç Infant
amb una estrella a cada banya.
Miquel Martí i Pol
Nadala
Hem bastit el pessebre en un angle
del menjador, sobre una taula vella,
el pessebre mateix de cada any
amb la mula i el bou i l’Infant
i els tres Reis i l’estrella.
Hem obert innombrables camins,
tots d’adreça a la Cova,
amb corrues de vells pelegrins
—tots nosaltres— atents a l’auster caminar de la prova.
I en la nit del misteri hem cantat
les antigues cançons
de la mula i el bou i l’Infant i els tres Reis i l’estrella.
I oferíem la nit amb els ulls i les mans.
I cantàvem molt baix, amb vergonya potser de saber-nos germans
de l’Infant i de tots en la nit de la gran meravella.
Joana Raspall
Non-non de Nadal
T’ompliré el bressol
de palleta fina
sense gens de boll,
sense gens de pols.
Encendré un bon foc
perfumat d’espígol
per fer-te el son dolç.
Cobriré el teu cos
amb llençol blanquíssim
mig teixit amb glòria,
mig cosit amb creus.
Et faré de flonjos
borrallons de llana
un mantell pels peus.
Et cantaré un bres
amb la veu més dolça,
i quan ja t’adormis
et besaré el front.
Després, de puntetes,
tancaré la porta
perquè no et desvetllin
els sorolls del món.
Thomas Hardy
Els bous ☞
Nit de Nadal. Les dotze en punt.
«Ara estan tots de genolls»,
digué un vell, mentre sèiem junts,
i tranquils, a la llar de foc.
I imaginàrem les dòcils criatures
a la palla del corral;
a ningú se li acudí de dubtar-ho,
que estarien agenollats.
Ben pocs, avui, s’empescarien
una llegenda així! Però jo,
si algú, la Nit de Nadal, em digués:
«Vine a veure els bous de genolls
allà a la borda de la fondalada,
per on corríem de vailets»,
me n’aniria amb ell per la fosca
esperant que fos cert.
El recordatori ☞
Mentre observo la flama de Nadal
tornar rogent la cambra amb els seus raigs,
alguna cosa em fa girar la vista
al paisatge de fora, glaçat.
Una griva s’hi esforça per atènyer
una baia podrida —la dissort
la força a viure de les immundícies,
i a agrair-les i tot.
Per què, oh ocell afamat, avui
que tindria el meu dret a un dia de joia
i a perdre de vista la misèria
fas que em fixi en tu!
Elizabeth Bishop
A les cases dels pescadors ☞
Blavosos, reunits amb les seves ombres,
un milió d’arbres nadalencs
esperen el Nadal. L’aigua sembla suspesa
sobre les rodones pedres grises i blau grises.
Ho he vist una vegada i una altra, la mateixa mar, la mateixa,
lleugerament, indiferentment balancejant-se sobre les pedres,
geladament lliure sobre les pedres,
sobre les pedres i per tant sobre el món.
(Continua…)
Ferran Agulló
Llibre de la cuina catalana ☞
Són plats obligats: per Reis i Nadal, gall dindi, polla d’Índia o capons rostits; per Nadal, sopa de macarrons o galets i escaldums; per Pasqua florida, be o anyell rostit; per Tots Sants, castanyes i panellets; per Sant Josep, crema; per Sant Antoni de Gener i el Ram, tortells; per Sant Joan i Sant Pere, coques; per la Quaresma, bunyols, recuit i menjar blanc; per les festes d’Advent, neules i torrons, etc., etc.
Això és la tradició. Si a ciutat no es conserva gaire, regeix molt, encara, en els pobles, viles i pagesies.
Goethe
Pensaments ☞
Un nen de dos anys havia comprès la festa del seu natalici per l’exterioritat de que els seus el felicitaven fent-li presents, com igualment els feien als seus germans en el natalici de cada un. I dut per aqueixa idea, estranyà molt que per Nadal hi hagués presents per a tots plegats, i preguntà quan seria el Nadal d’ell. Per comprendre aquesta festa general li calgué passar tot un altre any.
James Joyce
Les germanes de Dublinesos ☞
Era tard quan em vaig adormir. Encara que estava enfadat amb el vell Cotter pel fet de tractar-me de criatura, em trencava el cap per extreure algun sentit de les seves frases incompletes. En la fosca de la meva cambra m’imaginava que veia altra vegada la cara grisa i feixuga del paralític. Em vaig tapar el cap amb les flassades i vaig provar de pensar en Nadal. Però la cara grisa encara em perseguia.
(Continua…)
I uns quants contes de Nadal:
- Nit de Reis, d’Apel·les Mestres
- Una nit de Nadal, de Joan Salvat-Papasseit
- L’arbre de Nadal, El petit avet i La fe de Mariona, de Carme Karr
- El regal dels Reis, d’O. Henry
→ el butlletí de Stroligut