Poemes en ondes hertzianes és el primer recull de poemes i cal·ligrames de Joan Salvat-Papasseit, publicat el 1919.
És considerat el llibre de poemes que enceta l’avantguarda i el futurisme en la literatura catalana. La primera edició comptava amb coberta i il·lustracions de Joaquim Torres-Garcia.
////Més Salvat-Papasseit a Stroligut —i La rosa als llavis
Poemes en ondes hertzianes
Lletra d’Itàlia
Amic Millàs-Raurell:
Prampolini ha fet trossos la munífica Vesta de Beatriu (de Giovanni Duprè). Siena n’és conmoguda. A Florència —per via sense fils— la dissort hi és vinguda així mateix: els plecs del monument a Ferrari Corbelli són desapareguts. Les pubilles, tot nues, s’han posat a cantar com diablesses una cançó infernal. Suara he arribat jo.
A Valori Plastici, es diu: «Giovanni Papini ha enviat per correu a Marx Berkman, un xop cervesa Pilsen. (Il mio futurismo). —Ara no ho féssiu córrer, que els de Noi no s’ho poden acabar.
Aquí a Roma es murmura que per a comprendre En Foix de Sarrià hom deu llegir a Sòfocles primer. La Laieta ha plorat, car haurà de tornar a començar pel Narro… perquè no el sap llegir.
Dídac Ruiz, a Mòdena (ens ho ha fet saber Antonio Foschini), ha escrit que la blasfèmia és la rosa de foc de la virtut. Per aquest expedient Prampolini ha sortit de la presó.
—M. Giobbe ha esgrafiat una testa de Ruiz. —Giuseppe Ravegnani ha manat a Stravinski que en fes la partitura: ha comprat els pentagrames a Gerald de Tyrwitt. Tot això no està bé, ja ho saps, però jo en enterar-me’n he enviat un telegrama a En V. Solé de Sojo. Que en tregui ell l’entrellat.
—En Carrà i En Soffici s’han canviat una tela. És la darrera nova que he sabut.
Bodegom
A Xavier Nogués
Damunt la taula
l’Arthur Gordon Pym
obert
Poe al sostre
m’esguarda
Só tremolós de veure’l
El gresol penjat
n’és l’agonia
Ara tancaré el llibre
El vas és tombat
A terra
xipolls
Whysky house of lords
Ara Poe ha caigut borratxo
Columna vertebral: sageta de foc
Passeig
A Joaquim Torres-Garcia
La boira
fredament
acaba d’engolir la llarga via
Els llums són guaites
En acabar de ploure
quan els arbres somiquen
oh, que és dolç escoltar el silenci
El silenci és la boira
Jo somric
I mil llums em somriuen
Són mil llums
no pas homes
Com és càlid el somriure dels llums
I les espurnes blanques
del trolley dels trams
dansen com les estrelles
M’HE TOPAT AMB UN HOME QUE PASSAVA
Drama en el port
Linòleum
A Xènius
Suara só embarcat
en la piragua hindú
(Escriviu-me al Far-West
M’aprofito de tot
per occir la memòria que els meus tenen de mi)
Ara que ma muller dorm confiada
I el fillet que vindrà
I no són a fer cua
com altres
a la fleca
I encara un estel brilla
i duc el tomahawk sota l’aixella
Un llibreter de vell
passeja
bracejant els meus Poemes
cada un d’Ells inèdit
—És que no puc marxar
sense que abans no escanyi el llibreter
Plànol
Interior
A J. Carbonell i Gené
Som asseguts
al redós de la taula
i prop del bec del gas que xiula
Unes flors artificials
que em fan angoixa
perquè no tenen hivern
Els ulls de ma estimada
brillen com els d’un gat
I com l’escata
Els vidres de la sala tremolen
rondinen sobre els sotracs dels trams
El maniquí de fusta
m’apar un espectre
Suara amb el braç he tombat el tinter
S’ha estès la taca negra
I en fer entrada la superstició
HEM ESDEVINGUT PÀL·LIDS
El record d’una “fuga” de Bach
A J. M. Junoy
M’he esquitxat a Garraf
he passat tretze porxos foradants de muntanya
només per veure a Sitges un blau brunzent de cuina i un blanc de calç lluent de celobert
On irà l’esquirol quan no trobi pinyons
—mossegarà sa cua que en té el gust
Suara he fet una grua
d’un full de calendari
i ha baixat amb el número mateix
Almenys del Ministeri m’han avançat una hora de rellotge
Aquí on tot valor universal duu per nom Montjuïc
«la lluna
la bruna
vestida de dol»
és més vídua i més clara
Tot això un antiquari no ho sabria comprendre
He vist més: —Que l’infant de bolquers
esguardava somrient una estrella
Però cap llibre no parla del somrís de l’infant
I heus aquí que vaig dir-los una cosa vulgar:
—L’estel hexagonal de colors en el Circ enclou totes les síntesis del món.
54045
© de l’edició, Stroligut
