el vent se m'endurà abbas kiarostami karwan traducció català xavier valls guinovart ryma sheermohammadi motlaq poemes poesia director

El vent se m’endurà – Abbas Kiarostami

El vent se m’endurà és un recull de poemes d’Abbas Kiarostami, director responsable —amb Mohsen Makhmalbaf i Jafar Panahi— de l’auge del cinema iranià dels 90. I poeta. L’edita Karwán.

Els poemes de Kiarostami traduïts al català per Ryma Sheermohammadi Motlaq i Xavier Valls Guinovart són «com ràfegues fulgurants que recorden el haiku, evoquen escenes de la natura, de la vida quotidiana i del món rural, i sovint plantegen reflexions morals o existencials». Llegiu-ne una tria acompanyada de l’original persa.

Més poesia a Stroligut

el vent se m'endurà abbas kiarostami karwan traducció català xavier valls guinovart ryma sheermohammadi motlaq poemes poesia director

El vent se m’endurà

Un poltre blanc
ve per la boira
i es fa fonedís
en la boira

1. Un poltre blanc

Una dona a punt de parir
desperta
enmig de cinc nenes i un home adormit.

2. Una dona

L’espessa boira del matí
damunt del camp de cotó
De lluny, el retruny del tro.

3. Lespessa boira

Fruites de colors
en el silenci dels endolats vestits de negre.

4. Fruites fruies

L’abella
s’embriaga
amb la fragància d’una flor desconeguda.

5. Labella

El tren udola i es detura
Una papallona dorm al raïl.

6. El tren udola

Sis cadires de bambú
recorden juntes
l’última ventada de tardor
al canyissar.

7. Sis cadires

Mil nens sense roba
a la neu

Malson d’una nit d’hivern.

8. Mil nens

He vingut acompanyat del vent
el primer dia d’estiu
El vent se m’endurà
l’últim dia de tardor.

9. He vingut

Una línia vermella damunt la blancor de la neu
Una presa ferida
ranquejant.

10. Una linia

En absència teva
parlo
amb tu,
en presència teva
parlo amb mi.

11. En absencia

És bandera de llibertat
la meva camisa
al fil d’estendre,
lleugera i lliure
dels llaços del cos.

12. Es bandera

La sortida del sol
a l’ull daurat d’una àliga vella
damunt la carronya d’un poltre blanc.

13. La sortida

Que és ardu
contemplar la lluna plena
en soledat.

14. Que es ardu

¿Qui sap
el dolor d’una poncella
quan floreix?

15. Qui sap

En un terreny ple de mines
cents d’arbres
plens de flors.

16. En un terreny

No sabia ni llegir
ni escriure
però deia coses
que jo no havia llegit
ni ningú no havia escrit.

17. No sabia

Trec
els ulls del mirall
La vellesa
impresa en la memòria.

18. Trec

Els vincles,
una elecció
L’isolament, destí.

19. Els vincles

En el judici nocturn
la poesia m’ha rescatat.

20. En el judici