Els homes invisibles – Joan Perucho

Els homes invisibles és un recull de proses poètiques de Joan Perucho que aplega Diana i la mar Morta i Cendres & diamants.

Publicat per Comanegra, Els homes invisibles ha estat editat per Julià Guillamon i Jordi Puig i compta amb un epíleg de Marina Espasa.

Llegiran petites estampes, escenes quotidianes que descriuen excursions al camp o tardes escoltant discos escrites amb una prosa a vegades lírica que, de sobte, es veuen interrompudes per un llamp que les trasllada a l’altra banda del mirall, allà on viuen els fantasmes i els objectes carregats d’energia fosca

De l’epíleg de Marina Espasa
joan perucho homes invisibles comanegra diana i la mar morta cendres i diamants

Diana i la mar Morta / El globus vermell

El partit havia acabat, i la gent, en la seva precipitació per sortir, feia caure les cadires de la tribuna, abandonava diaris i revistes arrugades, cridava el seu optimisme esportiu als amics, als coneguts de cada diumenge. Llavors passava, rasa, una avioneta que llançava prospectes de colors anunciant algun producte de perfumeria. Des de l’avioneta, engegaven un altaveu que anava repetit l’anunci, eixordant el camp cada vegada.

Quan la gent hagué desocupat les graderies, sortiren uns homes que duien uns braçal amb els colors del club i recollien els objectes que el públic havia llençat al camp. Es podien veure trossos de sandvitx a terra i també ampolles de gasosa buides per les graderies.

En un moment tot quedà desert, i es féu una buidor estranya i desolada, que desemparava les fredes construccions de ciment armat. Flotava la decebuda malenconia de la tarda d’un dia de festa.

Tot seguit, la quitxalla del barri enlairava un globus de color vermell.


Cendres & diamants / L’eternitat de les petites coses i dels esdeveniments

L’home del capell romania assegut a la terrassa envidrada del bar tot remenant la seva tasseta de cafè. Vesprejava i havien encès alguns rètols publicitaris grocs, verds i vermells, prop de la boca del metro. Un tramvia —encara hi havia tramvies— tot just acabava d’aturar-se a la cruïlla del carrer. A la tauleta del costat hi havia un home i una dona silenciosos, esguardant, absorts, les consumicions que tenien al davant. L’home del capell consultà el rellotge de polsera i sospirà profundament amb una punta d’enuig o d’avorriment. Fullejà un llibre que tragué d’una cartera de mà, i encengué un curt cigar havà de Vuelta Abajo, un cigar de Cuba. El carrer s’anava il·luminant amb parsimònia. Es veien uns fanals davant d’uns taxis grocs, estacionats a la parada. Entrà una dona madura, de bell veure. L’home s’aixecà. Es somrigueren mútuament i ella s’assegué al seu costat. Obrí el moneder i, després de donar una ullada a l’entorn, encengué una cigarreta que lligà amb les mans i humitejà amb la llengua. L’home desà el llibre. De sobte s’aturaren totes les coses, es feren sòlides i compactes, resistint-se a desaparèixer en el temps. Era com si esdevinguessin fixades, abans de la memòria, en una fotografia o en un quadre. De fet, això és el que volia dir des del començament.

© de l’edició, Editorial Comanegra