avern louise gluck edicions del buc núria busquet molist català traducció premi nobel

Avern – Louise Glück

Avern és el desè recull de poesia de la guanyadora del Premi Nobel de Literatura Louise Glück.

Edicions del Buc i la Institució Alfons el Magnànim coediten el cooediten amb versió al català de Núria Busquet, traductora també de Nit fidel i virtuosa, i pròleg de D. Sam Abrams. Feu-ne un tast.

Avern coberta

AVERN

L’estrella del vespre

Aquesta nit, per primer cop en molt de temps,
se m’ha tornat a aparèixer
una visió de l’esplendor de la terra:
en el cel del vespre
la primera estrella semblava
augmentar la brillantor
a mesura que la terra s’enfosquia
fins que al final s’ha enfosquit del tot.
I la llum, que era la llum de la mort,
semblava retornar a la terra
el poder de consolar. No hi havia
més estrelles. Només aquesta,
de la qual jo sabia el nom
perquè en la meva altra vida
l’havia ferida: Venus,
estrella de l’inici del vespre,
et dedico
la meva visió, atès que has il·luminat prou
aquesta superfície buida
per fer el meu pensament
visible altra vegada.

Avern

I

Mors quan mor el teu esperit.
Si no és així, vius.
Pot ser que no ho aprofitis massa, però continues…
No tens cap altra elecció.
Quan dic això als meus fills,
no m’escolten.
Aquests vells, pensen…;
sempre fan el mateix:
parlen de coses que no veu ningú
per ocultar que perden neurones.
Es fan l’ullet;
mira què diu la vella, parla sobre l’esperit
perquè no recorda com anomenar una cadira.
És terrible estar sol.
No em refereixo a viure sol;
vull dir estar sol, quan no et sent ningú.
Recordo com anomenar una cadira.
Vull dir: ja no m’interessa.

Em desperto pensant:
t’has de preparar.
Aviat l’esperit es rendirà:
ni totes les cadires del món podran salvar-te.
Sé què diuen quan surto de l’habitació:
hauria d’anar a veure algú, hauria de prendre’m
un d’aquests medicaments nous per a la depressió.
Els sento, xiuxiuejant, fent plans sobre com dividir les despeses.
I jo vull cridar:
esteu vivint tots en un somni.Ja és prou dolent, pensen, de veure com em vaig desmuntant.
Ja és prou dolent sense els discursets que han d’aguantar ara,com si jo tingués cap dret sobre aquesta nova informació.
Bé, ells hi tenen el mateix dret.
Viuen en un somni i jo em preparo
per esdevenir un fantasma. Vull cridar:
s’ha dissipat la boira…
És com una nova vida:
no t’interessa el resultat;
ja el coneixes.

Pensa-hi: seixanta anys asseguda en cadires. I ara, l’esperit mortal
busca obertament, sense por…
Aixecar el vel.
Veure de què t’acomiades.

© de la traducció, Núria Busquet Molist
© de l’edició, Edicions del Buc