cartes letters james joyce obrador edendum català

Cartes – James Joyce

L’editorial de Santa Coloma de Queralt Obrador Edèndum va publicar el 2013 una antologia de les Cartes de James Joyce traduïdes per Dídac Pujol

Segons el traductor, aquestes epístoles són «un registre dels principals esdeveniments i preocupacions de l’escriptor al llarg de la seva vida adulta. En cert sentit, són una mena de de Bildungsroman, ja que mostren la formació (humana, intel·lectual i literària) de Joyce i la seva actitud davant el món en què li va tocar viure.»

A Stroligut en podeu llegir dues cartes: una en què Joyce mira d’explicar què és Ulisses i una altra d’adreçada a Nora Barnacle que en mostra el vessant més íntim.

A Carlo Linati

21 de setembre de 1920
rue de l’Assomption 5, París XVI

Benvolgut1 Sr. Linati:

Pel que fa a la proposta del Sr. dessy em penso que, vista l’enorme càrrega i la més que enorme complexitat de la meva maleïdíssima novel·la-monstre2, crec que seria millor enviar-li una mena de resum-clau-esquelet-esquema (per a ús purament domèstic). Potser quan tingui el text la meva idea li semblarà més clara. Si no, escrigui a Rodker3, que li farà arribar els altres exemplars. Només he posat «Schlagworte» a l’esquema però em penso que tanmateix ho entendrà. És l’èpica de dues races (Israel–Irlanda) i al mateix temps el cicle del cos humà i també una petita història d’un dia (de vida). La figura d’Ulisses m’ha fascinat des que era nen. Vaig començar a escriure una història de Dublinesos fa quinze anys però la vaig abandonar. Fa set anys que treballo en aquest llibre —maleït sia! També és una mena d’enciclopèdia. La meva intenció no és només oferir el mite sub specie temporis nostri sinó també fer que cada aventura (és a dir, cada hora, cada òrgan, cada art interconnectat i interrelacionat en l’esquema somàtic del tot) condicioni i fins i tot creï la seva pròpia tècnica. Cada aventura és, per dir-ho així, una persona, tot i que està composta de persones —com quan Tomàs d’Aquino parla de les hosts angelicals. No hi hagut cap impressor anglès que n’hagi volgut imprimir una paraula4 A Amèrica la revista ha estat suprimida quatre vegades. 5Ara, segons tinc entès, es prepara un gran moviment contra la seva publicació per part de puritans, imperialistes anglesos, republicans irlandesos i catòlics —quina aliança! Per l’infern que em mereixo el Premi Nobel de la Pau!

Per tant, si ho creu oportú, faci primer l’article que esmenta,6 i llavors trïi algun capítol no gaire ple de dificultats i una part podrà aparèixer en el pròxim número.

Un greu contratemps ha retardat la Sra. «Circe».7 El 29 de juny vaig enviar des de Trieste una maleta de llibres etc. per poder treballar aquí a París. Doncs encara no ha arribat! Vaig telegrafiar, vaig escriure-hi i vaig tornar-hi a escriure. Res. Amb tot, faig l’impossible.

Salutacions cordials,
James Joyce

PD. Quin fàstic de fulls que he triat per a l’esquema —realment dignes del mateix llibrot! Li prego que me’ls retorni —«per l’honor de la famíla».

J. J.


A Nora Barnacle Joyce

3 de desembre de 1909
carrer Fontenoy, 44, Dublín

La meva estimada nena de convent:

Hi ha alguna estrella massa a prop de la Terra ja que encara tinc un atac de febre de desig animal. Avui m’he aturat sovint al carrer amb una exclamació cada cop que pensava en les cartes que et vaig escriure ahir a la nit i la nit anterior. Deuen sonar horribles a la llum freda del dia. Potser la seva grolleria t’ha repugnat. Sé que ets d’una naturalesa més exquisida que el teu amant extraordinari i, tot i que vas ser tu, calentona com ets, qui em va escriure primer dient-me que desitjaves que et follés, tot i així suposo que les porqueries i obscenitats desenfrenades de la meva resposta han anat més enllà dels límits de la modèstia. Quan he rebut la teva carta urgent aquest matí i he vist la cura amb què tractes el teu inútil Jim m’he sentit avergonyit del que havia escrit. Però ara la nit, la nit secreta i pecadora, ha davallat de nou al món i estic un altre cop sol escrivint-te i la teva carta torna a estar plegada davant meu a la taula. No em demanis que me’n vagi al llit, estimada. Deixi que t’escrigui, estimada.

Tal com bé saps, estimadíssima, mai no utilitzo expressions obscenes quan parlo. Mai no m’has sentit, oi que no, pronunciar una paraula inadequada davant dels altres. Quan els homes expliquen en presència meva històries porques o lascives amb prou feines ric mai. Però tu em fas transformar en una bèstia. Vas ser tu, noia dolenta i desvergonyida, qui va començar primer. No vaig ser jo que et va tocar primer ja fa molt de temps a Ringsend. 8 Vas ser tu qui em vas ficar la mà ben endins dels pantalons i vas apartar la camisa suaument i vas tocar-me la cigala amb els teus dits llargs que feien pessigolles i gradualment la vas agafar tota, grossa i dura com estava, amb la mà i me la vas pelar lentament fins que em vaig escórrer entre els teus dits, tota l’estona inclinant-te cap a mi i mirant-me amb els teus ulls quiets de santeta. Van ser els teus llavis també els que van pronunciar una paraula obscena. Me’n recordo molt bé, d’aquella nit a Pula. Cansada de jeure sota un home, una nit et vas treure la camisa de dormir d’una revolada i et vas posar a sobre meu per cavalcar-me despullada. Vas posar-me la cigala a dins el teu cony i vas començar a cavalcar-me amunt i avall. Potser l’eina que tenia no era prou grossa per a tu perquè recordo que et vas inclinar cap a la meva cara i vas murmurar tendrament «Folla’m, amor! Folla’m, amor!».

Nora estimada, tot el dia que em moro de ganes de fer-te una o dues preguntes. Deixa’m, estimada, ja que jo t’he explicat tot el que he fet, de manera que ara em toca a mi demanar. No sé si me les contestaràs. Quan aquella persona 9 el cor de la qual voldria aturar amb el clic d’un revòlver et va posar la seva mà o mans sota la faldilla, et va tocar només per fora o t’hi va ficar un dit o diversos dits? Si ho va fer, van entrar prou endins fins a tocar-te aquella cigaleta final del teu cony? Et va tocar per darrere? Va estar gaire estona magrejant-te i et vas escórrer? Et va demanar que el toquessis i ho vas fer? Si no el vas tocar, es va escórrer a sobre teu i ho vas notar?

Una altra pregunta, Nora. Sé que sóc el primer home que et va penetrar, però t’ha fet ditet mai cap home? Ho va fer aquell noi 10 Com Michael Furey, Bodkin també va morir jove.) que t’agradava? Digue-m’ho ara, Nora, veritat per veritat, honestedat per honestedat. Quan eres amb ell a les fosques a la nit els teus dits no van mai, mai descordar-li els pantalons i esmunyir-se a dins com un ratolí? L’hi vas pelar mai, estimada, digue’m la veritat, o a algú altre? No vas mai, mai sentir la cigala d’un home o d’un noi als teus dits fins que em vas descordar els pantalons a mi? Si no et sents ofesa, no tinguis por de dir-me la veritat. Estimada, estimada, avui tinc una lascívia tan desenfrenada pel teu cos que si fossis aquí al meu costat i fins i tot si em diguessis amb els teus propis llavis que la meitat dels brètols pèl-rojos del comtat de Galway t’havien follat abans que jo encara em llançaria sobre teu ple de desig.

Déu Totpoderós, quin llenguatge és aquest amb què escric a la meva orgullosa reina d’ulls blaus? Refusarà ella respondre les meves preguntes grolleres i insultants? Sé que m’arrisco molt escrivint així, però si realment m’estima notarà que estic boig de lascívia i que vull que m’ho expliquin tot.

Amor meu, contesta’m. Fins i tot si descobreixo que tu també has pecat potser això m’unirà més estretament a tu. En qualsevol cas t’estimo. He escrit i t’he dit coses que el meu orgull no es permetria dir a cap dona mai més.

La meva estimada Nora, panteixo amb delit per obtenir respostes a aquestes cartes porques meves. T’escric obertament perquè sento que ara pots mantenir la meva paraula.

No t’enfadis, estimada Nora, la meva floreta silvestre de les bardisses. Estimo el teu cos, el desitjo, el somio.

Parleu amb mi, estimats llavis que he besat entre llàgrimes. Si aquesta porqueria que he escrit t’insulta, retorna’m als sentits de nou amb el fuet tal com has fet anteriorment. Que Déu s’apiadi de mi!

T’estimo, Nora, i sembla que això també és part del meu amor. Perdona’m! Perdona’m!
Jim

© de l’edició, Obrador Edèndum
© de la traducció, Dídac Pujol

  1. Carta escrita en italià. Carlo Linati (1878–1949) era un escriptor que va traduir Exiliats a l’italià; la traducció va sortir a l’abril del 1920. Pel juliol de 1920 Joyce havia anat a Milà a conèixer Linati.
  2. És a dir, Ulisses.
  3. John Rodker (1849–1955)
  4. S’entén que en format de llibre.
  5. Referència a The Little Review.
  6. Referència a un article sobre Ulisses per a una revista italiana.
  7. Capítol 15 d’Ulisses.
  8. Barri dels afores de Dublín
  9. Vincent Cosgrave
  10. Michael Bodkin, a qui Nora havia conegut a Galdway i que va inspirar personatge de Michael Furey a «Els morts» (Dublinesos).