perejaume obreda stroligut artista visual poesia poema

Obreda – Perejaume

Obreda de Perejaume és un recull de poemes amb textos en vers i en prosa publicat el 2003.

Perejaume és un dels artistes de més renom del país i amb intervencions arreu del món. Amb aquests dos textos d’Obreda triats per ell mateix —la presentació Les obredes i el poema Residus de llum, d’incendis— us acostem a la seva obra literària, encetada el 1989 amb l’assaig Ludwig Jujol.

» Si voleu saber més d’Obreda i de Perejaume, doneu una ullada al web de l’Arxiu Perejaume.

Obreda

Les obredes

És bo de saber quines coses i en quin lloc, cadascuna, convé escriure, per tal com no és pas que tota cosa es faci bona en terra grassa, i en terra magra, en canvi, no hi creixi res. És prou sabut com als vocables que freturen de molta veu i han de menester aires bufadors i xiuladors els escau la terra pria i fermada; mentre que, en la grassa, hi van més bé les paraules que són de major ufana, crescuda i aliment. També és cert que s’han d’escollir indrets avinents per a aquelles paraules que demanen d’entintar terrenys eixuts i solaners, i per a aquelles altres que els escauen millor els terrenys ombrívols i, entre aquells, destriar, encara, les que són de major o menor reg. No menys cal distingir, en la sembra, els llocs arrecerats i els llocs ventissos, perquè interessa de conèixer, en el camp, cada indret a quin vent guaita, així com en quin temps, segons com sigui la ufana, el ramatage hi serà més sonadís. Molt convé, doncs, prendre mesures i saber si hem de posar el serpoll de les paraules en un vent que bufi prim i acanalat, o bé en un lloc vistós i elevat que el vent pugui orejar per totes bandes.

També és bon costum, per ben manar l’escrivença, tenir present que un mont, sigui com sigui el lloc que l’escriu, no pot desenrotllar-s’hi naturalment si no té tot l’arrelament i la brancada que necessita per nodrir-se i respirar. D’aquí ve la conveniència de llegir-lo dies després d’haver-lo deixat escrit, i esterrossar convenientment la terra abans d’escriure’l, això és esmicolar, que no hi hagi gleva i que quedi la terra flonja i foradada de manera que també s’airegi un poc. Fóra, finalment, un error no tenir presents, en la sembra, aquelles locucions que es combinen entre elles, amb uns tanys de mescladissa, no gens profitoses si no és pel pur plaer de sonar i donar, a les obredes, brollim i sotamot.

Residus de llum, d’incendis

De vegades ens sap massa greu oblidar les coses. No ens adonem de com és gràcies a aquest oblit que les coses tornen als seus fons de procedència. No ens adonem de com, amb l’oblit, nodrim la substància amb què tot és fet, com la memòria es desfà d’imatges i signes i els torna al món i ja no els pot trobar perquè, en tornar-los, estan camí de perdre’s, de confondre’s amb el món.

© dels textos, Perejaume