corpus alba camarasa poesia gumersind gomila premi llet de glacera

Corpus – Alba Camarasa

Corpus és el recull de poemes amb què Alba Camarasa ha guanyat el Premi de poesia per a joves Gumersind Gomila 2021 de Maó. El publica Adia Edicions.

Sota l’aparença de fragilitat, les flors dels poemes de Corpus tenen tant la capacitat de ferir com de guarir i barregen cruesa amb imatges i personatges impossibles.

La poeta valenciana ja havia guanyat el Premi Vila de Martorell amb Llet de glacera, recull del qual podeu llegir tres poemes a Stroligut.

corpus alba camarasa premi gumersind gomila adia edicions poema poemes poesia llet de glacera

CORPUS

El de Joana

Joana, què en fem de l’ull que em tremola?
Què en fem de l’infant malferit que espeternega
des de dins, fent vibrar el sotaull?
La mare morta baixa la persiana de fusta
una llarga i immarcescible última vegada.

Joana, què en fem de l’ull que em tremola?
Que emula inaudita la glotis en la cimera
d’un crit sostingut durant anys.
Rebregat mocador on se sonen
els germans que ploren tothora. Alhora.

Joana, si sec ací, em diràs què significa
aquest missatge en morse i qui l’envia?
El faràs callar?

Joana, si sec ací i obrim
aquesta comporta de llenguatge,
i ho dic tot i ho trec tot i ho rebente tot,
Què en farem de tot el buit que quede?

El de quan somies que caus

A la nit, que les llums s’atoven, i els sorolls s’atoven,
tanques els ulls i mig somies que caus.
Milions de persones al món tanquen els ulls i mig somien que cauen.
Soc la que vos pren la mà just en aquell moment i vos desperta
per a que no vos feu mal.

El de matar-te

Ja és l’hora de matar-te en un poema.
De deixar les flors de banda i matar-te en un poema.
Vehicular la violència cap ací, cap al meu camp de batalla.
I deixar que la sang entre amb les lletres i no al contrari.
Esprémer la tensió tonal, el bruxisme, l’insomni,
les preguntes, les declaracions no demanades,
el buit i la por. És hora que tot això em siga suficient
per matar-te en un poema.
Que siga la dona un llop per a l’home.
Agrupar totes les ràtzies i redirigir-les cap a tu.
Làser de ràbia assenyalant-te l’estèrnum. I disparant.
Ja era hora de matar-te en un poema.
I resolt això, tornar a les flors i portar-te’n un ram.

© dels poemes, Alba Camarasa
© de l’edició, Adia