incidents anècdotes vida puixkin Daniïl Kharms extinció edicions miquel cabal guarro

Incidents – Daniïl Kharms

Anècdotes de la vida de Puixkin és una narració de l’escriptor satíric rus Daniïl Kharms que pertany al recull Incidents publicat per Extinció Edicions. Traducció de Miquel Cabal Guarro.

Incidents de Kharms és el segon llibre d’Extinció Edicions. A Stroligut també podeu llegir els dos primers capítols de Joko celebra el seu aniversari de Roland Topor, el seu primer llibre.

incidents puixkin Daniïl Kharms extinció edicions miquel cabal guarro

Anècdotes de la vida de Puixkin

1. Puixkin era un poeta i sempre escrivia una cosa o altra. Un dia en Jukovski el va trobar escrivint i va exclamar amb veu forta:
—No ets un escriptoret ni ets res!

Des de llavors, Puixkin va respectar molt en Jukovski i va començar a dir-li Jukov, afectuosament.

2. És ben sabut que a Puixkin no li creixia mai la barba. Això el turmentava molt i sempre li feia sentir enveja d’en Zakharin, a qui, al contrari de Puixkin, li creixia una barba prou digna. «A ell li creix i a mi no», deia sovint Puixkin, assenyalant en Zakharin amb les ungles. I sempre tenia raó.

3. Un dia en Petruixevski va trencar un rellotge i va fer anar a buscar Puixkin. Puixkin va arribar, va examinar el rellotge d’en Petruixevski i el va deixar altre cop damunt la taula. «Què me’n dius, amic Puixkin, amic Puixkin?», va preguntar en Petruixevski. «La màquina stop», va dir Puixkin.

4. Quan Puixkin es va trencar les cames, va començar a anar amunt i avall amb cadira de rodes. Als amics els agradava riure’s de Puixkin i se li agafaven a les rodes. Puixkin s’enfurismava i escrivia poemes ofensius contra els amics. D’aquests poemes, en deia erpigarmes.

5. Puixkin va passar l’estiu de 1829 al camp. Es llevava d’hora, es bevia una galleda de llet acabada de munyir i corria a nedar al riu. Quan es cansava de nedar, s’ajeia a l’herba i dormia fins a l’hora de dinar. Després de dinar, Puixkin dormia en una hamaca. Quan es trobava pagesos pudents, Puixkin els saludava amb el cap i es tapava el nas amb els dis. I els pagesos pudents arrugaven els barrets i deien: «’Ta bé, ‘ta bé.»

6. A Puixkin li agradava tirar pedres. Quan veia pedres, de seguida es posava a tirar-ne. De vegades perdia el cap de tal manera, que es tornava tot vermell, feia anar els braços i tirava pedres, era un horror!

7. Puixkin tenia quatre fills i tots quatre eren idiotes. N’hi havia un que no sabia ni seure en una cadira i queia tota l’estona. Puixkin mateixa seia prou malament, també. De vegades n’hi havia per morir-se de riure: seien a taula i, en un cap de taula, Puixkin tota l’estona queia de la cadira i, a l’altre cap de taula, queia el seu fill. És que no es podia suportar!1

© de l’edició, Extinció Edicions
© de la traducció, Miquel Cabal Guarro

Ressenya d’Incidents al Biblionauta
  1. En aquest relat s’al·ludeix a diversos contemporanis de l’autor d’Eugeni Oneguin, com el poeta Vassili Jukovski (1783-1852). Zakharin podria fer referència al pensador revolucionari Aleksandr Herzen (1812-1870), descendent d’aquest llinatge. Finalment, Petruixevski seria Formà Petruixevski (1785-1848), fundador de la metrologia russa.