Els italians / Gli italiani, fragment més conegut del poema La Guinea de Pier Paolo Pasolini. Formava part del recull Poesia in forma de rosa del 1964.
A Stroligut, hi trobareu la versió de Susanna Fosch. A Poncianes, tot el Poema en forma de rosa en traducció de Xavier Valls Guinovart. També el podeu sentir llegit per Pasolini.
✱ Més Pasolini: El feixisme dels antifeixistes
Els italians
La intel·ligència no pesarà mai, mai
en el judici d’aquesta opinió pública.
Ni tan sols sobre la sang dels lager, obtindràs
de cap del milió d’ànimes de la nostra nació,
un judici clar, completament indignat:
irreal és tota idea, irreal tota passió,
d’aquest poble dissociat fa segles
la dolça saviesa del qual
li serveix per viure, no l’ha alliberat mai.
Mostrar la cara, la magror –
alçar la meva sola veu infantil –
no té solta ja: la covardia s’avesa
a veure morir els altres de la manera més atroç,
i en la més estranya indiferència.
Em moro, i això també em perjudica.
⋮
L’intelligenza non avrà mai peso, mai
nel giudizio di questa pubblica opinione.
Neppure sul sangue dei lager, tu otterrai
da uno dei milioni d’anime della nostra nazione,
un giudizio netto, interamente indignato:
irreale è ogni idea, irreale ogni passione,
di questo popolo ormai dissociato
da secoli, la cui soave saggezza
gli serve a vivere, non l’ha mai liberato.
Mostrare la mia faccia, la mia magrezza –
alzare la mia sola puerile voce –
non ha più senso: la viltà avvezza
a vedere morire nel modo più atroce
gli altri, nella più strana indifferenza.
Io muoio, ed anche questo mi nuoce.
