els italians pier paolo pasolini gli italiani poema

Els italians – Pier Paolo Pasolini

Traducció de Susanna Fosch del poema Els italians / Gli italiani de Pier Paolo Pasolini.

L’intelligenza non avrà mai peso, mai
nel giudizio di questa pubblica opinione.
Neppure sul sangue dei lager, tu otterrai

da uno dei milioni d’anime della nostra nazione,
un giudizio netto, interamente indignato:
irreale è ogni idea, irreale ogni passione,

di questo popolo ormai dissociato
da secoli, la cui soave saggezza
gli serve a vivere, non l’ha mai liberato.

Mostrare la mia faccia, la mia magrezza –
alzare la mia sola puerile voce –
non ha più senso: la viltà avvezza

a vedere morire nel modo più atroce
gli altri, nella più strana indifferenza.
Io muoio, ed anche questo mi nuoce.

La intel·ligència no pesarà mai, mai
en el judici d’aquesta opinió pública.
Ni tan sols sobre la sang dels lager, obtindràs

de cap del milió d’ànimes de la nostra nació,
un judici clar, completament indignat:
irreal és tota idea, irreal tota passió,

d’aquest poble dissociat fa segles
la dolça saviesa del qual
li serveix per viure, no l’ha alliberat mai.

Mostrar la cara, la magror –
alça la meva sola veu infantil –
no té solta ja: la covardia s’avesa

a veure morir els altres de la manera més atroç,
i en la més estranya indiferència.
Em moro, i això també em perjudica.

© de la traducció, Susanna Fosch